1000€ per igualar-nos en BENESTAR

La JSC de les Comarques de Lleida, en motiu de la commemoració del Primer de Maig de 2008, vol posar a debat les dades retributives dels treballadors i treballadores de Catalunya, en especial del sector dels i les joves. Aquest any, no volem parlar com veníem fent fins ara de precarietat i inestabilitat, que també. Aquest any volem centrar la nostra reivindicació en donar publicitat i transparència a les dades salarials actuals, que afecten a totes les persones i a la vegada unir-nos en la lluita sindical, per sol·licitar uns mínims retributius correlatius al cost actual de la vida.

Per analitzar aquesta situació, partim de les dades següents: el salari mínim interprofessional per aquest any 2008 és de 600€ mensuals, una de cada tres persones a Catalunya cobra menys de 1000€ (66.000 persones a la província de Lleida) i d’aquestes els grups més afectats són els joves, les dones i la gent gran. El 90% dels joves menors de 20 anys és inframileurista, i a la vegada, el 74% dels joves mileuristes són treballadors no qualificats. A més a més cal tenir en compte que els menors de 25 anys doblen la mitjana d’atur de Catalunya i que el 67% dels joves mileuristes té un contracte temporal. Cal afegir també que els joves que opten per la formació i la recerca, les beques predoctorals que no permeten compatibilitzar-les amb cap tipus de treball remunerat, estan per sota dels 1.000€. Amb el que podem concloure que a nivell de mileurisme jove: a més temporalitat i menys estudis més mileurisme “perpetu”. Quan augmenta la formació, podem dir que el mileurisme passa a ser temporal i deixa d’esdevenir un problema estructual.

Cal tenir en compte que el cost de l’habitatge i l’alimentació no creix en proporció al salari, sinó que són despeses fixes amb molt poca variabilitat per sector retributiu. A més, suposen un dels pilars mínims per viure en el llindar de la dignitat humana. Amb això vol dir les persones que cobren menys de 1000€ han de destinar un 60% del sou a aquestes despeses bàsiques (sense incloure el transport), imposibilitant un mínim estalvi situació que comporta assolir riscs molt elevats: qualsevol contratemps significarà un ensorrament directe de l’economia familiar.

Aquestes dades, extrapolades al fet quotidià i jove, suposen un alentiment molt gran de l’emancipació juvenil, que veu de manera molt negativa i desmotivant, fer qualsevol tipus d’esforç que suposi un sacrifici tan gran i desmesurat en la seva qualitat i situació de vida.

Creiem que és molt necessari revisar tot el circuit i sistema retributiu i econòmic actual, i creiem que aquest nou model i l’objectiu que hem d’aconseguir ha d’implicar a totes les parts.

En primer lloc l’administració, que ha de vetllar per igualar els salaris, especialment home-dona i també en els diferents grups d’edat; per evitar discriminacions i fomentar una cultura de l’educació al llarg del cicle vital, dignificant les professions i incentivant i motivant la retribució salarial. L’administració també ha de promoure el canvi de model educatiu vetllant per la prevalença i aposta decidida en la Formació Professional.

En segon lloc, les empreses i el sector patronal han de ser més receptives amb els salaris, especialment amb els joves; ja què massa vegades veuen en la seva inexperiència una justificació a un tractament salarial irrisori. Les empreses han de garantir uns mínims salarials i han de ser conscients en què la formació especialitzada en la seva cadena productiva és al càrrec seu.

Per últim també volem destacar la necessitat de què els i les joves es replantegin el seu paper en la societat i que es rebel·lin davant d’aquesta situació pessimista i desmotivadora; cal que siguem valents i optem per mostrar-nos com a part activa en la projecció d’un nou futur per al nostre país a mirall europeu.

Per tot això, aquest primer de maig demanem un compromís en la dignificació dels salaris, establint de manera immediata i urgent un salari i pensions mínimes de 800€ per aquest any 2008 i a 1000€ en el decurs de la legislatura actual. Només vetllant per la –no- precarietat i lluitant per uns salaris dignes farem arribar el benestar i la dignitat mínima -per viure- a totes les persones, en especial, a les més necessitades.

JSC Comarques de Lleida