Diuen que les eleccions europees són la vergonya (amb majúscules) del sistema democràtic, perquè com ningú se les sent pròximes ni útils, queden a la cua quan a la participació ciutadana en cada plebiscit europeista, i això, que és més la fama que la tangibilitat de la realitat (ja què al 2004, va haver-hi un 45% de participació i al 1999 un 64%), ha traspuat en el subconscient dels ciutadans que dins del seu legítim dret del no ús del sufragi, i tant com ha costat que aquest fos universal, decideix així trametre la seva opinió de desconcert a aquest sistema.
A voltes d’una nova oportunitat electoral, i lluny de pensaments perniciosos i pessimistes, confio en què la ciutadania lliure, el proper 7 de juny contribuirà a fer d’aquesta bella Europa un nou espai de circulació, ara ja no de mercaderies, capitals o persones, sinó de valors, actituds i mirades comunes que comparteixen una reflexió cap a un horitzó d’expansió, de cooperació i d’internacionalització de drets, de totes i cadascuna de les persones.
Per aquells, que encara pensin, atomitzats i mediatitzats per aquest sentiment poc entusiasta, que el seu vot no significa més que una pèrdua de temps, avui vull compartir amb vosaltres 7 bones raons perquè a principis de juny, tornem la confiança a Europa, aquí van:
1. Perquè si la vella europa va ser capaç d’enamorar a Zeus, i abraonar-lo de tal manera fins que va aconseguir tornar-lo boig d’amor, serà capaç d’enamorar qualsevol brau que s’hi acosti, encara que avui s’hagi produït una metamorfosi que ha transformat aquest brau en un bou de crisis i pessimisme. Europa, tornarà a vèncer.
2. Perquè units per la diversitat tenim una història, cultura, tradició, llengua, patrimoni, esperit i valors comuns i cal que utilitzem les diferencies per apropar-nos i per enriquir-nos més, agermanant-nos entre els pobles i ciutats que la conformem.
3. Perquè les inversions en infraestructures, el desenvolupament regional, l’aposta per l’energia renovable i l’agricultura, fan que a Catalunya, sigui del tot indispensable mirar més amunt dels Pirineus amb una visió clara de futur, d’innovació, de coneixement, de creixement i de cooperació.
4. Per la defensa de la competència, pels drets dels consumidors i usuaris, per la col·laboració judicial transfronterera, per la mobilitat de les persones i perquè allí on siguem, som ciutadans nacionals de ple dret. Perquè per damunt de les banderes hi passen els avions, i les persones, i les empreses, i els treballadors, i els malalts, i els estudiants... i cal continuar treballant per fer més gran i garantista, aquesta constitució fonamental comuna, la carta dels drets dels ciutadans d’Europa.
5. Perquè tot i què només té 23 llengües oficials de les 150 constitucionals reconegudes en els diferents estats membres. Només el català, el basc, el gallec, el gaèl·lic i l’escocés poden ser utilitzats pels ciutadans per comunicar-se amb les institucions de la UE. (Recordo, per a desmemoriats, que això és així des del 16 de març de 2005 amb el President Pasqual Maragall). Cal però continuar endavant.
6. Perquè volem anar cap a la unió per la euromediterrània! Perquè volem l’Europa dels 29, i més!
7. Perquè aquí també podem! Perquè aquí també és possible imaginar, un nou color per una nova Europa, i això depèn de tu.
El dia 7 practica la teva particular Oda a l’alegria i fes sentir el teu cant i el teu compromís per Europa.
Imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Europa_auf_dem_Stier.jpg
Avui he assistit a la 3era REDNET, que ha servit per compartir amb molts companys i amics socialistes la necessitat de l'ús de les noves xarxes socials, en aquesta interessant edició, he pogut escoltar ciberactivistes de primera línia: peitiby, guadian, freiria, chesy i he conegut un gran aprenent de blocaire, que amb la seva transparència i sinceritat va ser capaç de retirar inclús un anunci sexista d'internet: Enric Llorens, descobriu-lo!
Cent cinquanta anys després del seu naixement, cada any en temps de primavera, utilitzant el seu nom, a Catalunya, guardonem les persones, entitats o empreses que al llarg de la seva vida han contribuït amb el seu esforç i amb el seu exemple a impulsar l’activitat econòmica del nostre país.
Fa uns dies vaig fer un post, en la meva col·laboració mensual del bondia.cat, que parlava d'Europa, i ja vau veure quins comentaris més amables, tolerants i cívics vaig tenir...
L'amic, que és enemic per un dia ;-P, Miquel m'ha passat aquestes preciositats de fotos!
Diuen que les eleccions europees són la vergonya (amb majúscules) del sistema democràtic, perquè com ningú se les sent pròximes ni útils, queden a la cua quan a la participació ciutadana en cada plebiscit europeista, i això, que és més la fama que la tangibilitat de la realitat (ja què al 2004, va haver-hi un 45% de participació i al 1999 un 64%), ha traspuat en el subconscient dels ciutadans que dins del seu legítim dret del no ús del sufragi, i tant com ha costat que aquest fos universal, decideix així trametre la seva opinió de desconcert a aquest sistema.
Escrits
